El Nou Paremarenostre de la Humanitat

 

Pare/Mare nostre que ets arreu
i en el més profund del nostre Cor.
Que tot ho penetres
amb la teva Vida i el teu Amor.
Et cantem alegres lloances
juntament amb les muntanyes i els boscos
i els nostres germans els animals.
 
Pare/Mare Sobirana de tots els mons
i de totes les dimensions de la Realitat,
fes que la Teva perfecció resplendeixi
en nosaltres,
i que creixem segons la Teva voluntat
sempre amorosa i poderosa.
 
Que rebem avui el fruit del nostre treball
i no caiguem en l’error
ni aclaparem als demés amb el pes
de les seves faltes.
 
Dóna’ns la força i el discerniment
per no caure en el parany
de l’egoisme i l’ambició,
i per vèncer la ignorància i el mal,
per tal que puguem atansar-nos a Tu,
a la teva inefable Bellesa
i al teu Goig infinit.
 
Retornant així a la Llum, el nostre origen,
per tota l'eternitat.
Amén. OM.

 

Versión en castellano

El Nuevo Padremadrenuestro de la Humanidad

Padre/Madre nuestro que estás en todo sitio y lugar
y en lo más profundo de nuestro Corazón.
Que todo lo penetras
con tu Vida y con tu Amor.
Te cantamos alegres alabanzas
junto con las montañas y los bosques
y nuestros hermanos los animales.

Padre/Madre Soberana de todos los mundos
y de todas las dimensiones de la Realidad,
haz que Tu perfección resplandezca
en nosotros,
y que crezcamos según Tu voluntad
siempre amorosa y poderosa.

Que recibamos hoy el fruto de nuestro trabajo
y no caigamos en el error
ni abrumemos a los demás con el peso
de sus faltas.

Danos la fuerza y el discernimiento
para no caer en el engaño
del egoísmo y la ambición,
y para que, venciendo la ignorancia y el mal
podamos acercarnos a Ti,
a tu inefable Belleza
y a tu Gozo infinito.

Retornando así a la Luz, nuestro origen,
por toda la eternidad.
Amén. OM.

AFIRMACIÓ PER A LA INTEGRACIÓ A L’INICI DE LA MEDITACIÓ

Els meditadors habituals saben com n’és d’important assolir un cert grau d’integració psicològica per tal que la meditació esdevingui un instrument adequat que faci possible el contacte i relació amb l’Ànima o Jo superior.

Integrar els aspectes físic, emocional i mental en una personalitat bella i harmoniosa és un requisit previ per tal que aquest contacte i relació s’estableixi i sigui viscut amb plenitud,

Quan els aspectes físic, emocional i mental assoleixen aquesta integració i harmonia esdevenen un receptacle apropiat per a les energies de l’Ànima, que per la seva naturalesa subtil i lluminosa necessiten d’una ment neutra i transparent per tal que la consciència habitual les pugui rebre i integrar.

Vaig escriure aquesta afirmació per a mi i per a uns amics per recitar-la al principi de la meditació. Per fer-la plenament efectiva és necessari anar-la visualitzant mentre la recitem, amb els ulls clucs.

Així, mentre diem “La teva Llum daurada davalla fins el meu cervell” visualitzem aquesta llum com efectivament “davalla” des de la dimensió espiritual i penetra i s’escampa per tot el nostre cervell, alhora que sentim la seva energia i el seu poder expansiu.

Fent-ho així s’activa automàticament una Llei fonamental que diu que “l’energia segueix al pensament”, i d’aquesta manera en acabar l’afirmació –que és també una invocació a la presència de l’Ànima en la nostra consciència- totes les parts que formen la nostra persona s’hauran transformat en un calze daurat i refulgent, vibrant d’anhel, i preparat per a rebre allò que el nostre ser diví ens vulgui transmetre, o vulgui transformar en nosaltres mitjançant aquesta alquímia sagrada que és el seu contacte i relació.

Diu així:

La teva Llum daurada

davalla fins el meu cervell

i un raig de sol

il·lumina la meva ment;

recollit en el més alt silenci

la flama del discerniment

em manté atent

a la teva veu.

La teva Llum daurada

davalla fins el meu cor

i un raig de sol

l’inflama del teu amor;

i des del més íntim de la cripta del cor

alço un cant de joia a la teva Presència.

La teva Llum daurada

davalla fins el meu cos

i per la teva Gràcia

tot ell es commou,

fins a esdevenir un centre

de força

que en el món

la teva Obra realitza.

La teva Llum daurada

fa d’ells un tot integrat

i un canal perfecte

per a la manifestació

de la Llum i l’Amor divins.

D'UNA NEUROSI I DE LA SEVA SANACIÓ

En l’inici de la meva joventut vaig partir una de les neurosi que més fan sofrir a la persona afectada, la neurosi del perfeccionisme. És obvi que darrera d'aquest neguit, d'aquesta compulsió hi ha la recerca d'una seguretat impossible, el miratge de crear un entorn existencial on el control de totes les variables que la composen compensi o ofegui l'ansietat que hom pateix. El cas, però, és que la dinàmica que la persona crea per a bastir aquest entorn de perfecció i seguretat genera al seu torn més ansietat, creant un bucle que atrapa fatalment la persona en un laberint sense sortida.

Un dia, en la meditació diària, em sentia especialment integrat i amb el contacte interior estable. En aquells moments la consciència era un espai ampli i lluminós, com si estigués situat dalt de tot d'una majestuosa muntanya en un dia de cel clar, gaudint d'una perspectiva immillorable gràcies a la qual qualsevol contingut de la meva consciència tenia un nou sabor i un nou significat, mostrant-se davant meu en la seva essència i en la seva realitat més prístina.

Des d'aquesta perspectiva, i sense saber com, es feu present en el primer pla de la consciència aquesta pulsió, aquesta necessitat de perfecció en tots els àmbits de la meva vida. Fou aleshores que des del silenci vibrant d’aquells moments, des de les profunditats inconegudes de mi mateix en sorgí una veu clara i diàfana que com una resposta al meu sofriment pronuncià tres paraules que, com si vinguessin directament de la divinitat provocaran en mi un "insight", un "adonar-me" sobtat que, talment s'obrís un finestral a la clara llum del sol, provocaren la meva sanació immediata. Aquella veu, en resposta a la meva recerca indomable i obsessiva de la perfecció em digué: "La perfecció possible".

La perfecció possible no és que incorporés un matís a la meva exigència de perfecció sinó que en capgirava totalment la seva essència i el seu significat. I no solament em sanà de la neurosi del perfeccionisme, d’aquest anar darrera la pastanaga,  sinó que també em feu conscient de la meva humanitat i més que les meves limitacions em mostrà les possibilitats en el camí de la vida que tenia per davant. Desfet el bloqueig que representava aquesta exigència de perfecció vaig saber que els meus anhels més profunds de creixement i expansió eren, ara sí, no solament una possibilitat sinó una crida engrescadora i plena de potència vital que demanaven de mi compromís i habilitat per a respondre-hi.

CONTACTANT AMB L'ÀNIMA

En aquesta ocasió us vull compartir una invocació/afirmació que té un gran poder psicològic i espiritual. La seva finalitat és doble. Per un costat dissoldre el sentiment de dualitat que habitualment sentim entre la personalitat i l'ànima, entre el jo/ego i el Sí Mateix/Jo Superior, i per altra banda ajudar-nos a connectar amb l'ànima que som i percebre-la per tant com la nostra identitat més veritable i profunda.

És ideal per anar-la recitant mentalment mentre fem la caminada diària, i d'aquesta manera la convertim en una meditació.

Diu així:

Ànima meva, ànima meva

tu que no ets tu

sinó jo

en la profunditat de mi mateix.

Ànima meva, ànima meva

tu que no ets tu

sinó jo

en la meva plenitud.

COMENTARI:

"Ànima meva, ànima meva".

Si fem aquest bis, si repetim aquesta primera part és per definir i reforçar la seva naturalesa invocativa i evitar de percebre-la com una mera introducció narrativa. En repetir-la ens centren i prenem plena consciència de cap a on apunta la nostra invocació.

"tu que no ets tu"

Aquí rau el nucli i el poder psicològic de la invocació.

Mitjançant la paradoxa d'aquesta afirmació-negació trenquem la dualitat en negar la naturalesa d'alteritat de la nostra ànima.

"sinó jo"

Dissolem la tensió de l'enunciat anterior i afirmem la veritable realitat dins nostre.

"en la profunditat de mi mateix"

Aquí no solament ubiquem psicològicament el nostre Si mateix sinó que també esdevé una invitació a endinsar-nos-hi.

"Ànima meva, ànima meva"

Sentim com la nostra consciència s'eixampla i va integrant la realitat del nostre Jo diví.

"tu que no ets tu"

Repetim aquesta afirmació des de l'evidència de la proximitat de la nostra ànima.

"sinó jo"

Ja podríem posar aquest jo en majúscula doncs una nova llum i una emoció superior embolcalla tot el nostre ser.

"en la meva plenitud".

En el recinte de la nostra ment s'ha dissolt el miratge. La confusió s'ha esvaït. Ja no ens preguntarem més si "tenim" una ànima, on està situada, quina és la seva naturalesa. Vivim finalment la realitat que som una ànima, un ser espiritual experimentant una vida humana.

Hi ha un contínuum entre els diferents estrats de la nostra consciència, i l'ànima és el més profund d'aquests estrats, opacat sovint per les dinàmiques de l'ego, per l'ombra i per altres continguts del subconscient, a més dels miratges externs. O sia que en gran part de les persones l'ànima forma part de l'inconscient i així continuarà sent mentre no integrin la seva vivència en el nivell conscient. Les pràctiques espirituals, la meditació i el cultiu del silenci interior són les que possibiliten aquesta integració a través del contacte i la relació.

Jung ho expressà amb molta claredat quan digué: "La plenitud humana és fer conscient l'inconscient".

Perquè en l'inconscient hi rau no solament l'ombra sinó també la Llum Suprema.

INVOCACIÓ DÈVICA

Un dia indeterminat, entre la primavera i l’estiu del 1992, llegint un llibre sobre angeologia em preguntava com podia contactar o ser receptiu a aquestes energies i enriquir-me d’aquesta experiència. Aleshores vaig sentir un xiuxiueig com si de dins meu em convidessin a escriure i a utilitzar aquesta invocació per entrar en contacte i rebre la lluminosa influència d'aquests sers tan especials.

INVOCACIÓ DÈVICA

Oh sers celestials,

àngels i arcàngels,

serafins i querubins,

deves de tota condició,

jo us saludo, missatgers de l’Altíssim,

fills de la Llum.

Davalleu fins les nostres estances humanes,

feu visible la vostra subtilesa corpòria,

i ompliu de la vostra llum

les nostres consciències.

Oh vosaltres

reis de l’Èter,

esclariu els nostres laberints mentals,

calmeu les intempestuositats

de la nostra vida emocional,

i doneu-nos la vostra amistat.

Deixeu-nos participar

de la vostra

original bellesa,

vosaltres que esteu

en l’origen inspiratiu

de totes les formes belles.

Inspireu-nos una vida

plena de bondat i harmonia,

oh vosaltres,

gràcils germans experimentats

en el camí

de l’evolució.

HI HA UN LLOC...

Hi ha un lloc

on no cal buscar la bellesa

i l’amor,

i on no hi ha mots

per la pena i el dolor.

Un lloc on la seva llum

inclou totes les llums

de l’Univers,

i la Vida que som i que és

se celebra a ella mateixa

en infinita expansió.

Aquest lloc ens crida

i ens acull

quan oint la seva veu

apaguem el soroll del món

i ens hi atansem

sense recel.

Aquest lloc és dins i és fora,

i quan la mirada que mira

finalment veu

descobreix que hi ha un lloc

on la bellesa i l’amor

és el secret que ens pensàvem conèixer.

Hi ha un lloc

on la bellesa és santa.

novembre 2019

NATURA MÍSTICA

Les experiències místiques i d’unitat en ser transracionals i transconceptuals es produeixen en un nivell de consciència tan allunyat de l’habitual que les persones que les viuen es veuen incapaces de comunicar-les amb paraules, puix el llenguatge humà es mostra impotent per a transmetre la inefabilitat d’aitals experiències. És per això que grans místics com Joan de la Creu utilitzen la poesia amb gran profusió de metàfores i símbols que els permet apuntar, més que no pas descriure, vers la profunditat de la seva vivència. El mateix fa l’altra gran místic de la humanitat, Rumi, que fa ús també de la paradoxa com a recurs per anar més enllà del nivell purament narratiu.

De forma senzilla i humil vaig escriure aquest poema per expressar una experiència d’unitat mística mentre gaudia de la natura un dia de primavera del 2016

Caminant per la natura

per indrets de boscos i pastures

una atàvica memòria sacseja

la meva ànima,

com si connectés amb l’alè primigeni

de la vida.

I em parlen

els arbres, i les plantes i les flors

amb una parla més veritable

que la parla humana

dels mots.

Perquè sóc arbre i sóc planta

i sóc flor,

i sóc la remor que canta

la vella melodia del bosc.

I sóc la veu que revela

el secret de la terra

i de totes les coses

amagades al cor.

S’atansen els déus

i canten vora meu

la melodia que obre

les set portes del cel.

El reialme de l’esperit

és una corona de foc.

ALÈ D'HAIKUS

(Haikus que no ho són)

1.
silenci,

bellesa i amor s’uneixen

sorgeixen els mons

l’eterna dansa de la vida.

2.

Silenci,

hi ha en l’estança un moviment suau

que escampa aroma d’àngels

 

3.

Silenci,

d’entremig del real i l’irreal

una espurna de lucidesa

4.

Silenci,

la llum ve suau

la foscor no és adversa

5.

Silenci,

espai infinit

essent, res no és

6.

Silenci,

l’arc de sant Martí

qui el vol atrapar?

7.

Silenci,

les aigües s’amanseixen

clara és la llum

8.

Silenci,

el temps s’esvaeix

el miratge també

9.

Silenci,

pluja iridescent d’or

sembrat de saviesa

10.

Silenci,

el laberint

es torna temple

11.

Silenci,

fecunda absència

de cecs i sords

12.

Silenci,

l’escala de Jacob

tal com és a dalt és a baix

 

13.

Silenci,

calla la paraula

ressona el verb

14.

Silenci,

l’altra riba

ja no és l’altra riba

15.

Silenci,

plor d’infant a la nit

fins que ve l’àngel

16.

Silenci,

miola un gat a la teulada

la nit es desplega

17.

Silenci,

aplegues allò dispers

i en fas un ram de roses

18.

Silenci,

un llamp, un tro

i tú altra vegada

19.

Silenci,

el mar és calm

i és tèbia la vesprada rogenca

20.

Silenci,

el misteri de l’amor

es torna clar i lluminós

21.

Silenci,

melodia oculta

goig secret

22.

Silenci,

els descans dels amants

placidesa

23.

Silenci,

les campanes de l’església

revelen el misteri

24.

Silenci,

matriu fecunda

de tots els anhels

 

25.

Silenci,

cel i terra s’uneixen

en el teu verb secret

26.

Silenci,

dins del cor

ressona la veu del misteri

27.

Silenci,

mirall de l’ànima

reveles tots els secrets

28.

Silenci,

serenor

la ment descansa

29.

Silenci,

veritat clara i tranquil·la

ja res no colpeix

30.

Silenci,

soroll del món

te’n tornes trist

 

31.

Silenci,

llums i ombres, pluja i sol

la vida flueix

32.

Silenci,

anhel i intuïció nodreixen

el camí vers el temple

33.

Silenci,

miratge rere miratge

en dissolts l’encanteri

34.

Silenci,

plaer i dolor com un flux i reflux

en l’inconsistent avenir de l’existència

35.

Silenci,

terra humida, herbes i flors

Déu en primavera

36.

Silenci,

veritat transparent

enmig de boires imaginades

37.

Silenci,

em dónes un nou esguard

i l’omplo d’alegria

38.

Silenci,

estrany a mi mateix

em restaures la identitat

39.

Silenci,

amanseixes el meu neguit

el matí torna a ser clar

40.

Silenci,

ànima assedegada

cerco i trobo

41.

Silenci,

presoner de la ment n’era

fins que vingueres

42.

Silenci,

m’empenys més enllà de mi mateix

em reconec, joiós

43.

Silenci,

noble, savi, poderós

t’invoco

44.

Silenci,

amant fidel

ens unim en l’èxtasi

45.

Silenci,

el buda que tinc davant

somriu

46.

Silenci,

camins inconeguts

obres en el meu cor

47.

Silenci,

el gos de casa s’atansa i em somriu

ho sap tot de mi

48.

Silenci,

abans m’emmalalties

ara em guareixes

49.

Silenci,

dissolts els bastions de l’ego

prenc possessió de mi mateix

50.

Silenci,

impregnes la meva ànima de tu

i esdevinc la teva veu

51.

Silenci,

m’entravesses com una sageta

ja tota paraula és vana

52.

Silenci,

traspasso la tirania de l’ego

sorgeix l’amor a la veritat

53.

Silenci,

abandono tot

allò és

54.

Silenci,

res no faig

allò esdevé

55.

Silenci,

petjo camins de llibertat

i n’aixeco la pols

56.

Silenci,

em rescates de les creences

amor i llibertat sóc

57.

Silenci,

nu de mi mateix

em llenço al buit

58.

Silenci,

en tu respiro

de tu em nodreixo

59.

Silenci,

reordenes en la quietud

em desprenc de tots els miratges

60.

Silenci,

d’ombres m’alliberes

en espirals de boira

61.

Silenci,

claror d’eternitat en la teva mirada

m’hi endinso

62.

Silenci,

pensava que eres aquí

s’atura la rentadora del veí

63.

Silenci,

un àngel a cau d’orella

em limito a escriure