Editorial Llibres del Segle,1994
Pròleg de Lluís M. Xirinacs
ISBN 84-8128-025-9
No deixis que el passat t'encadeni. Cerca la
innocència del present virginal. Mira, la pluja i el sol ja obren la rosa i et
cal tota l'amplitud de la consciència per a copsar la seva bellesa. El present
sempre és lliure i és bell.
No enyoris el temps passat; penetra profundament el
present; veuràs com no té objecte el teu enyor.
Meditar és obrir els finestrals de bat a bat al matí
assolellat de la nostra ànima, i deixar que la llum entri i il·lumini l'estança
de la nostra existència.
No cal que cerquis en països exòtics la llum que és a
dintre teu; quan el teu fer, el teu sentir i el teu pensar siguin transparents
com les aigües del Montseny la llum lliscarà vers l'exterior i la teva vida
esdevindrà lluminosa per a tu mateix i per els altres.
Si coneixes la veritat ets un erudit. Si l'estimes,
ets un savi.
Ha estat escrit: mata el desig. Però jo et dic: no
matis el desig; fes que la intel·ligència i la bondat governin el desig. Perquè
el desig, il·luminat per la llum de l'ànima es transforma en anhel en el més
profund del nostre cor.
No importa quins tortuosos camins hagis seguit, no
importa per quines fosques dreceres t'hagis endinsat, si sents encara, com un
gemec en la llunyania, la nostàlgia de l'ànima.
Només la veu del silenci està lliure d'error, puix
només ella serva el secret de la causa de totes les coses.
Hi ha un silenci creatiu, de vida, que tot ho
comprèn; i un silenci excloent, clos, que mena a la mort.
Sents? S'acosta el silenci. Per camins tot sovint
desconeguts, de llunyanies misterioses, s'acosta el silenci. Ara, ànima meva,
podrem fer petar la xerrada.
A l'hivern, el roser de casa és com mort i les fulles
caigudes es tornen fang. Només la fe fa possible d'estimar-lo tant com a la
primavera.
Estima el teu país, la teva llengua i la teva gent. I
no oblidis que hi ha altres països, altres llengües i altra gent: hi ha un món
i una humanitat.
Si comparteixes les coses bones que et siguin
concedides, aquestes creixeran i s'escamparan; si les guardes per a tu sol es
podriran i tu amb elles.
Qualque dia, quan a la televisió ó a les revistes
vegis imatges de fam, de guerra i de subdesenvolupament sentiràs a dintre teu
aquesta veu: -”Digues, què n'has fet del teu germà?”.
Quan t'extasies davant la bellesa d'una posta de sol
no fas sinó projectar la bellesa de la teva ànima.
Què en faràs d'eixugar les teves llàgrimes si tens
qui plora al teu costat?
Flaira, amic, la rosa; admira-la, estima-la i
oblida-la.
Del silenci suprem i immutable de l'ànima sempre hi
brolla coneixement pel pelegrí que s'hi atansa.
Estigues amatent als cicles de la vida; sigues-ne
sensible i obeeix-los. De vegades s'imposa el recolliment, la solitud creadora.
Després, cal que obris el teu cor al brogit del món i comparteixis la collita
amb els homes, els teus germans.
Primavera: La força i la tendresa, l'alegria de la
vida que desperta; verdeja l'horitzó i s'eixamplen els carrers de la ciutat: la
llum ens surt fins pels ulls.
No menystinguis cap pensament elevat per utòpic.
Pensa que la llavor del roure és, com a llavor, una gran utopia.
Darrere de totes les coses i de totes les formes hi
ha allò que és permanent. Concentra la teva atenció en aquesta realitat més
pregona i assoliràs la Veritat. La rosa és efímera, però la vida i la bellesa
que l'impregnen són eternes.
Qui és l'home savi sinó aquell que ha recuperat la
innocència, i que els seus anhels tornen a ésser alegres?
No temis cremar-te amb el foc de la Veritat; cert que
hi ha aspectes de tu mateix que en contacte amb la Veritat es desintegraran per
sempre; però el teu Jo autèntic restarà immutable: és incombustible.
Sigues com la flor dels ametllers de l'Empordà: tan
fràgil com sembla i la poderosa tramuntana només n'arrenca la olor.
La ment és la reina dels cels i de l'infern. Pren,
doncs, possessió d'ella.
En la vida de l'home hi ha una dimensió exterior i
una d'interior: si només en vius una vius tan sols la meitat del que et
pertoca.
Ahir, a la vora de la mar, una gavina blanca em donà
la mà, i tot ensenyant-me el vol precís i l'aleteig suau, ens enlairàrem
plegats més enllà del vent i de l'esguard blau.
L'alegria és el somriure de l'ànima.
Quan sentis la vida bategar arreu, en cada àtom de
substància, et sentiràs estimat a cada moment de la teva existència i no sabràs
mai més del desconsol.
Quan hauràs trobat l'amor a dintre teu ja res no
podrà fermar-lo, com res no pot aturar la flaire de la rosa o la brisa del mar.
L'amor ens fa forts perquè posa al nostre abast tota
l'energia de l'univers.
L'amor és més que una emoció: és la voluntat al bé manifestada
intel·ligentment, i és el goig i la bellesa que se'n deriven.
Quan hom expandeix la consciència enllà de tots els
límits li és concedida la gràcia de percebre l'harmonia i unitat: això és
l'amor.
Quan la voluntat, la intel·ligència i l'amor s'associen
per treballar junts en una mateixa direcció, el seu poder és infinit.
A mesura que vagis penetrant el misteri de l'amor la
teva vida es transformarà fins esdevenir una permanent acció de gràcies.
L'amor no lliga, no encadena: allibera, vincula i uneix.
Estigues amatent als cicles de la vida; sigues-ne
sensible i obeeix-los. De vegades s'imposa el recolliment, la solitud creadora.
Després, cal que obris el teu cor al brogit del món i comparteixis la collita
amb els homes, els teus germans.
Home i dona s'estimaven a l'ombra de l'arbre de coral
i de foc. Absorts en llur amor, no s'adonaven que estimant-se el món estimava;
i que el sol brillava amb més força; i que els deves de l'aire dansaven la
dansa més dolça del món; i que els ocells assajaven notes mai no escoltades que
escampessin l'alegria d'amor per tot l'univers.
Quan és l'ànima la que mira tot és ple d'amor.
Les orenetes trencaven amb els seus crits allargats i
aguts la calma de la tèbia vesprada rogenca. El sol es ponia vessant damunt nostre
llur íntima calidesa; les orenetes s'atansaren fins la meva mà estesa. L'amor
era profund.
Com la poncella verge gelosa del seu misteri, així és
també el misteri de l'existència: sigues perseverant i el misteri, tan
inexpugnable com sembla, se t'oferirà sense recel.
Hi ha persones que temen el silenci, potser perquè
els obre de bat a bat les portes del misteri...
M'agrada agafar un terrós de terra, en la primavera
humida i lluminosa, i sentir el seu batec imparable, incontenible quan
m'esclata a les mans en mil trossos de vida.
Observa la vida de les plantes: de la seva callada
serenor en brolla un himne a la bellesa; de la foscor de les seves amagades
arrels, llurs formes alçant-se vers la llum del sol.
