diumenge, 18 d’octubre del 2020

El Nou Paremarenostre de la Humanitat

 

Pare/Mare nostre que ets arreu
i en el més profund del nostre Cor.
Que tot ho penetres
amb la teva Vida i el teu Amor.
Et cantem alegres lloances
juntament amb les muntanyes i els boscos
i els nostres germans els animals.
 
Pare/Mare Sobirana de tots els mons
i de totes les dimensions de la Realitat,
fes que la Teva perfecció resplendeixi
en nosaltres,
i que creixem segons la Teva voluntat
sempre amorosa i poderosa.
 
Que rebem avui el fruit del nostre treball
i no caiguem en l’error
ni aclaparem als demés amb el pes
de les seves faltes.
 
Dóna’ns la força i el discerniment
per no caure en el parany
de l’egoisme i l’ambició,
i per vèncer la ignorància i el mal,
per tal que puguem atansar-nos a Tu,
a la teva inefable Bellesa
i al teu Goig infinit.
 
Retornant així a la Llum, el nostre origen,
per tota l'eternitat.
Amén. OM.

 


Versión en castellano


El Nuevo Padremadrenuestro de la Humanidad



Padre/Madre nuestro que estás en todo sitio y lugar
y en lo más profundo de nuestro Corazón.
Que todo lo penetras
con tu Vida y con tu Amor.
Te cantamos alegres alabanzas
junto con las montañas y los bosques
y nuestros hermanos los animales.

Padre/Madre Soberana de todos los mundos
y de todas las dimensiones de la Realidad,
haz que Tu perfección resplandezca
en nosotros,
y que crezcamos según Tu voluntad
siempre amorosa y poderosa.

Que recibamos hoy el fruto de nuestro trabajo
y no caigamos en el error
ni abrumemos a los demás con el peso
de sus faltas.

Danos la fuerza y el discernimiento
para no caer en el engaño
del egoísmo y la ambición,
y para que, venciendo la ignorancia y el mal
podamos acercarnos a Ti,
a tu inefable Belleza
y a tu Gozo infinito.

Retornando así a la Luz, nuestro origen,
por toda la eternidad.
Amén. OM.


dilluns, 27 de juliol del 2020

AFIRMACIÓ PER A LA INTEGRACIÓ A L’INICI DE LA MEDITACIÓ



Els meditadors habituals saben com n’és d’important assolir un cert grau d’integració psicològica per tal que la meditació esdevingui un instrument adequat que faci possible el contacte i relació amb l’Ànima o Jo superior.
Integrar els aspectes físic, emocional i mental en una personalitat bella i harmoniosa és un requisit previ per tal que aquest contacte i relació s’estableixi i sigui viscut amb plenitud,
Quan els aspectes físic, emocional i mental assoleixen aquesta integració i harmonia esdevenen un receptacle apropiat per a les energies de l’Ànima, que per la seva naturalesa subtil i lluminosa necessiten d’una ment neutra i transparent per tal que la consciència habitual les pugui rebre i integrar.
Vaig escriure aquesta afirmació per a mi i per a uns amics per recitar-la al principi de la meditació. Per fer-la plenament efectiva és necessari anar-la visualitzant mentre la recitem, amb els ulls clucs.
Així, mentre diem “La teva Llum daurada davalla fins el meu cervell” visualitzem aquesta llum com efectivament “davalla” des de la dimensió espiritual i penetra i s’escampa per tot el nostre cervell, alhora que sentim la seva energia i el seu poder expansiu.
Fent-ho així s’activa automàticament una Llei fonamental que diu que “l’energia segueix al pensament”, i d’aquesta manera en acabar l’afirmació –que és també una invocació a la presència de l’Ànima en la nostra consciència- totes les parts que formen la nostra persona s’hauran transformat en un calze daurat i refulgent, vibrant d’anhel, i preparat per a rebre allò que el nostre ser diví ens vulgui transmetre, o vulgui transformar en nosaltres mitjançant aquesta alquímia sagrada que és el seu contacte i relació.
Diu així:



La teva Llum daurada
davalla fins el meu cervell
i un raig de sol
il·lumina la meva ment;
recollit en el més alt silenci
la flama del discerniment
em manté atent
a la teva veu.

La teva Llum daurada
davalla fins el meu cor
i un raig de sol
l’inflama del teu amor;
i des del més íntim de la cripta del cor
alço un cant de joia a la teva Presència.

La teva Llum daurada
davalla fins el meu cos
i per la teva Gràcia
tot ell es commou,
fins a esdevenir un centre
de força
que en el món
la teva Obra realitza.

La teva Llum daurada
fa d’ells un tot integrat
i un canal perfecte
per a la manifestació
de la Llum i l’Amor divins.








diumenge, 5 de juliol del 2020

D'UNA NEUROSI I DE LA SEVA SANACIÓ



En l’inici de la meva joventut vaig partir una de les neurosi que més fan sofrir a la persona afectada, la neurosi del perfeccionisme. És obvi que darrera d'aquest neguit, d'aquesta compulsió hi ha la recerca d'una seguretat impossible, el miratge de crear un entorn existencial on el control de totes les variables que la composen compensi o ofegui l'ansietat que hom pateix. El cas, però, és que la dinàmica que la persona crea per a bastir aquest entorn de perfecció i seguretat genera al seu torn més ansietat, creant un bucle que atrapa fatalment la persona en un laberint sense sortida.


Un dia, en la meditació diària, em sentia especialment integrat i amb el contacte interior estable. En aquells moments la consciència era un espai ampli i lluminós, com si estigués situat dalt de tot d'una majestuosa muntanya en un dia de cel clar, gaudint d'una perspectiva immillorable gràcies a la qual qualsevol contingut de la meva consciència tenia un nou sabor i un nou significat, mostrant-se davant meu en la seva essència i en la seva realitat més prístina.

Des d'aquesta perspectiva, i sense saber com, es feu present en el primer pla de la consciència aquesta pulsió, aquesta necessitat de perfecció en tots els àmbits de la meva vida. Fou aleshores que des del silenci vibrant d’aquells moments, des de les profunditats inconegudes de mi mateix en sorgí una veu clara i diàfana que com una resposta al meu sofriment pronuncià tres paraules que, com si vinguessin directament de la divinitat provocaran en mi un "insight", un "adonar-me" sobtat que, talment s'obrís un finestral a la clara llum del sol, provocaren la meva sanació immediata. Aquella veu, en resposta a la meva recerca indomable i obsessiva de la perfecció em digué: "La perfecció possible".

La perfecció possible no és que incorporés un matís a la meva exigència de perfecció sinó que en capgirava totalment la seva essència i el seu significat. I no solament em sanà de la neurosi del perfeccionisme, d’aquest anar darrera la pastanaga,  sinó que també em feu conscient de la meva humanitat i més que les meves limitacions em mostrà les possibilitats en el camí de la vida que tenia per davant. Desfet el bloqueig que representava aquesta exigència de perfecció vaig saber que els meus anhels més profunds de creixement i expansió eren, ara sí, no solament una possibilitat sinó una crida engrescadora i plena de potència vital que demanaven de mi compromís i habilitat per a respondre-hi.



dilluns, 29 de juny del 2020

CONTACTANT AMB L'ÀNIMA



En aquesta ocasió us vull compartir una invocació/afirmació que té un gran poder psicològic i espiritual. La seva finalitat és doble. Per un costat dissoldre el sentiment de dualitat que habitualment sentim entre la personalitat i l'ànima, entre el jo/ego i el Sí Mateix/Jo Superior, i per altra banda ajudar-nos a connectar amb l'ànima que som i percebre-la per tant com la nostra identitat més veritable i profunda.

És ideal per anar-la recitant mentalment mentre fem la caminada diària, i d'aquesta manera la convertim en una meditació.
Diu així:

Ànima meva, ànima meva
tu que no ets tu
sinó jo
en la profunditat de mi mateix.

Ànima meva, ànima meva
tu que no ets tu
sinó jo
en la meva plenitud.


COMENTARI:

"Ànima meva, ànima meva".
Si fem aquest bis, si repetim aquesta primera part és per definir i reforçar la seva naturalesa invocativa i evitar de percebre-la com una mera introducció narrativa. En repetir-la ens centren i prenem plena consciència de cap a on apunta la nostra invocació.

"tu que no ets tu"
Aquí rau el nucli i el poder psicològic de la invocació.
Mitjançant la paradoxa d'aquesta afirmació-negació trenquem la dualitat en negar la naturalesa d'alteritat de la nostra ànima.

"sinó jo"
Dissolem la tensió de l'enunciat anterior i afirmem la veritable realitat dins nostre.

"en la profunditat de mi mateix"
Aquí no solament ubiquem psicològicament el nostre Si mateix sinó que també esdevé una invitació a endinsar-nos-hi.

"Ànima meva, ànima meva"
Sentim com la nostra consciència s'eixampla i va integrant la realitat del nostre Jo diví.

"tu que no ets tu"
Repetim aquesta afirmació des de l'evidència de la proximitat de la nostra ànima.

"sinó jo"
Ja podríem posar aquest jo en majúscula doncs una nova llum i una emoció superior embolcalla tot el nostre ser.

"en la meva plenitud".
En el recinte de la nostra ment s'ha dissolt el miratge. La confusió s'ha esvaït. Ja no ens preguntarem més si "tenim" una ànima, on està situada, quina és la seva naturalesa. Vivim finalment la realitat que som una ànima, un ser espiritual experimentant una vida humana.

Hi ha un contínuum entre els diferents estrats de la nostra consciència, i l'ànima és el més profund d'aquests estrats, opacat sovint per les dinàmiques de l'ego, per l'ombra i per altres continguts del subconscient, a més dels miratges externs. O sia que en gran part de les persones l'ànima forma part de l'inconscient i així continuarà sent mentre no integrin la seva vivència en el nivell conscient. Les pràctiques espirituals, la meditació i el cultiu del silenci interior són les que possibiliten aquesta integració a través del contacte i la relació.

Jung ho expressà amb molta claredat quan digué: "La plenitud humana és fer conscient l'inconscient".
Perquè en l'inconscient hi rau no solament l'ombra sinó també la Llum Suprema.

divendres, 19 de juny del 2020

INVOCACIÓ DÈVICA


Un dia indeterminat, entre la primavera i l’estiu del 1992, llegint un llibre sobre angeologia em preguntava com podia contactar o ser receptiu a aquestes energies i enriquir-me d’aquesta experiència. Aleshores vaig sentir un xiuxiueig com si de dins meu em convidessin a escriure i a utilitzar aquesta invocació per entrar en contacte i rebre la lluminosa influència d'aquests sers tan especials.




INVOCACIÓ DÈVICA


Oh sers celestials,
àngels i arcàngels,
serafins i querubins,
deves de tota condició,
jo us saludo, missatgers de l’Altíssim,
fills de la Llum.


Davalleu fins les nostres estances humanes,
feu visible la vostra subtilesa corpòria,
i ompliu de la vostra llum
les nostres consciències.


Oh vosaltres
reis de l’Èter,
esclariu els nostres laberints mentals,
calmeu les intempestuositats
de la nostra vida emocional,
i doneu-nos la vostra amistat.
Deixeu-nos participar
de la vostra
original bellesa,
vosaltres que esteu
en l’origen inspiratiu
de totes les formes belles.


Inspireu-nos una vida
plena de bondat i harmonia,
oh vosaltres,
gràcils germans experimentats
en el camí
de l’evolució.


dijous, 18 de juny del 2020

HI HA UN LLOC...


Hi ha un lloc
on no cal buscar la bellesa
i l’amor,
i on no hi ha mots
per la pena i el dolor.

Un lloc on la seva llum
inclou totes les llums
de l’Univers,
i la Vida que som i que és
se celebra a ella mateixa
en infinita expansió.

Aquest lloc ens crida
i ens acull
quan oint la seva veu
apaguem el soroll del món
i ens hi atansem
sense recel.

Aquest lloc és dins i és fora,
i quan la mirada que mira
finalment veu
descobreix que hi ha un lloc
on la bellesa i l’amor
és el secret que ens pensàvem conèixer.

Hi ha un lloc
on la bellesa és santa.


novembre 2019


NATURA MÍSTICA


Les experiències místiques i d’unitat en ser transracionals i transconceptuals es produeixen en un nivell de consciència tan allunyat de l’habitual que les persones que les viuen es veuen incapaces de comunicar-les amb paraules, puix el llenguatge humà es mostra impotent per a transmetre la inefabilitat d’aitals experiències. És per això que grans místics com Joan de la Creu utilitzen la poesia amb gran profusió de metàfores i símbols que els permet apuntar, més que no pas descriure, vers la profunditat de la seva vivència. El mateix fa l’altra gran místic de la humanitat, Rumi, que fa ús també de la paradoxa com a recurs per anar més enllà del nivell purament narratiu.


De forma senzilla i humil vaig escriure aquest poema per expressar una experiència d’unitat mística mentre gaudia de la natura un dia de primavera del 2016



Caminant per la natura
per indrets de boscos i pastures
una atàvica memòria sacseja
la meva ànima,
com si connectés amb l’alè primigeni
de la vida.

I em parlen
els arbres, i les plantes i les flors
amb una parla més veritable
que la parla humana
dels mots.

Perquè sóc arbre i sóc planta
i sóc flor,
i sóc la remor que canta
la vella melodia del bosc.

I sóc la veu que revela
el secret de la terra
i de totes les coses
amagades al cor.

S’atansen els déus
i canten vora meu
la melodia que obre
les set portes del cel.

El reialme de l’esperit
és una corona de foc.



dimarts, 16 de juny del 2020

ALÈ D'HAIKUS

(Haikus que no ho són)



1.
silenci,
bellesa i amor s’uneixen
sorgeixen els mons
l’eterna dansa de la vida.


2.
Silenci,
hi ha en l’estança un moviment suau
que escampa aroma d’àngels

3.
Silenci,
d’entremig del real i l’irreal
una espurna de lucidesa


4.
Silenci,
la llum ve suau
la foscor no és adversa


5.
Silenci,
espai infinit
essent, res no és


6.
Silenci,
l’arc de sant Martí
qui el vol atrapar?


7.
Silenci,
les aigües s’amanseixen
clara és la llum


8.
Silenci,
el temps s’esvaeix
el miratge també


9.
Silenci,
pluja iridescent d’or
sembrat de saviesa


10.
Silenci,
el laberint
es torna temple


11.
Silenci,
fecunda absència
de cecs i sords


12.
Silenci,
l’escala de Jacob
tal com és a dalt és a baix

13.
Silenci,
calla la paraula
ressona el verb


14.
Silenci,
l’altra riba
ja no és l’altra riba


15.
Silenci,
plor d’infant a la nit
fins que ve l’àngel


16.
Silenci,
miola un gat a la teulada
la nit es desplega


17.
Silenci,
aplegues allò dispers
i en fas un ram de roses


18.
Silenci,
un llamp, un tro
i tú altra vegada


19.
Silenci,
el mar és calm
i és tèbia la vesprada rogenca


20.
Silenci,
el misteri de l’amor
es torna clar i lluminós


21.
Silenci,
melodia oculta
goig secret


22.
Silenci,
els descans dels amants
placidesa


23.
Silenci,
les campanes de l’església
revelen el misteri


24.
Silenci,
matriu fecunda
de tots els anhels

25.
Silenci,
cel i terra s’uneixen
en el teu verb secret


26.
Silenci,
dins del cor
ressona la veu del misteri


27.
Silenci,
mirall de l’ànima
reveles tots els secrets


28.
Silenci,
serenor
la ment descansa



29.
Silenci,
veritat clara i tranquil·la
ja res no colpeix


30.
Silenci,
soroll del món
te’n tornes trist

31.
Silenci,
llums i ombres, pluja i sol
la vida flueix


32.
Silenci,
anhel i intuïció nodreixen
el camí vers el temple


33.
Silenci,
miratge rere miratge
en dissolts l’encanteri


34.
Silenci,
plaer i dolor com un flux i reflux
en l’inconsistent avenir de l’existència


35.
Silenci,
terra humida, herbes i flors
Déu en primavera



36.
Silenci,
veritat transparent
enmig de boires imaginades


37.
Silenci,
em dónes un nou esguard
i l’omplo d’alegria


38.
Silenci,
estrany a mi mateix
em restaures la identitat


39.
Silenci,
amanseixes el meu neguit
el matí torna a ser clar


40.
Silenci,
ànima assedegada
cerco i trobo


41.
Silenci,
presoner de la ment n’era
fins que vingueres


42.
Silenci,
m’empenys més enllà de mi mateix
em reconec, joiós


43.
Silenci,
noble, savi, poderós
t’invoco


44.
Silenci,
amant fidel
ens unim en l’èxtasi


45.
Silenci,
el buda que tinc davant
somriu


46.
Silenci,
camins inconeguts
obres en el meu cor


47.
Silenci,
el gos de casa s’atansa i em somriu
ho sap tot de mi


48.
Silenci,
abans m’emmalalties
ara em guareixes


49.
Silenci,
dissolts els bastions de l’ego
prenc possessió de mi mateix


50.
Silenci,
impregnes la meva ànima de tu
i esdevinc la teva veu


51.
Silenci,
m’entravesses com una sageta
ja tota paraula és vana


52.
Silenci,
traspasso la tirania de l’ego
sorgeix l’amor a la veritat


53.
Silenci,
abandono tot
allò és


54.
Silenci,
res no faig
allò esdevé


55.
Silenci,
petjo camins de llibertat
i n’aixeco la pols


56.
Silenci,
em rescates de les creences
amor i llibertat sóc


57.
Silenci,
nu de mi mateix
em llenço al buit


58.
Silenci,
en tu respiro
de tu em nodreixo


59.
Silenci,
reordenes en la quietud
em desprenc de tots els miratges


60.
Silenci,
d’ombres m’alliberes
en espirals de boira


61.
Silenci,
claror d’eternitat en la teva mirada
m’hi endinso


62.
Silenci,
pensava que eres aquí
s’atura la rentadora del veí


63.
Silenci,
un àngel a cau d’orella
em limito a escriure